LES TIC A L'EDUCACIÓ INFANTIL

 LES TIC A L'EDUCACIÓ INFANTIL

(Jordi Cases i M.Roser Torrescana)

En els últims anys, les NTIC, s’han instalat a la nostra societat en tots els àmbits de la vida tant qüotidiana com professionalment parlant.

En especial en l’àmbit educatiu, les NTIC  s’utilitzen com a recurs educatiu dins de l’aula, com a eina  motivadora i facilitadora que fa que els i les xiquetes aprenguen d’una manera activa i participativa. Gracies a les NTIC, s’està transformant la manera de treballar, de comunicar-nos i de viure i tot això d’una forma irreparable, es a dir, no hi ha marxa enrrere. 

Un canvi com el que s’està donant ara respecte a aquesta societat de la informació, requereix que l’escola modifique en un grau elevat algunes de les seues carácterístiques, des de les físiques (estructura), fins les metodologies emprades pel professorat. En paraules de Joan Majó (conferència “TIC” i educació 2003): “L’escola el que vol és preparar a la gent per aquest entor, si aquest entorn canvia, l’activitat pròpia de l’escola ha de canviar”. 

La interacció amb altres persones, dóna al xiquet-a, l’oportunitat d’aprendre més enllà de l’àmbit familiar i escolar, la qual cosa ens indica que si l’aprenentatge en l’us de les NTIC per part d’aquest-a es fa amb el suport d’altres persones, se li estarà oferint la possibilitat d’un desemvolupament cognitiu adequat, sense oblidar tot allò que això inclou com l'adquisisió de major autonomia per part del xiquet-a,, aument de la destresa motriu, reforçament del llenguatge...

Com que s’ha vist clarificat l’aportació positiva que les TIC tenen a nivell educatiu, aquestes s’han inclós al PCC, ja que  semblen un  bon recurs per a treballar en les tres àrees curriculars de l’etapa d’infantil: 

• Descoberta d’un mateix-a
• Descoberta de l’entorn natural i social.
• Intercomunicació i llenguatge (oral, escrit, matemàtic, musical i plàtic).

 El professorat ha d’utilitzar totes les eines que li siguen útils per cobrir  les necessitats del seu alumnat, però per tal d’aconseguir açò, el o la mestra haurà de comptar amb una bona formació i cert domini de les TIC, a més ha de ser capaç d’introduir-les a l’aula com un recurs més. Un mestre-a tampoc s’ha d’oblidar de conèixer el bagatge que respecte a les TIC té el seu alumnat, la qual cosa li serà útil per saber d’on partir. La relació afectiva professorat-alumnat, que s’estableix en aquestes etapes, també s’ha de tenir en compte com a facilitadora o no ( depén aquesta com siga), de l’apenentage que es done. 

Per altra banda l’us de les TIC a l’escola, no sols facilitarà l’aprenentatge de l’alumnat, sinò que a més, positivitzarà la relació familia- escola, ja que això ofereix la possibilitat de comunicar-se amb elles amb major eficacia. 

El fet de que una escola implante l’us de les TIC al PCC, requereix treballar en equip, la qual cosa implica col·laboració i cooperació per tal de seleccionar, organitzar o sistematitzar tota la informació i materials.

En conclusió, si es vol apostar per una educació adaptada als canvis de la societat actual i basada en els interessos de l'alumnat, el professorat ha de moure's per tal de proporcionar un aprenentatge de qualitat i carregat de significació per els xiquets i xiquetes. Proporcionar un lloc on poder investigar, crear, sentir, reflexionar, seleccionar, cooperar, col·laborar, comunicar-se i en definitiva aprendre a aprendre, així doncs optem per introduir de manera coherent les NTIC a l'aula.